Notícies


Volver al resumen

20/09/2012

Testimonis: Carta publicada el 20 de setembre de 2012 al Diari de Girona

Divendres 13

En dic Sara i no sóc gens supersticiosa i ara encara menys, ja que aquest passat dijous va fer dos mesos que vaig patir un accident de cotxe sortint de Girona en direcció a Palamós entre Bordils i Flaçà. Era divendres 13 de juliol, no, no és el nom d’una pel·li de por. Per a mi serà una data per celebrar, gràcies a Déu vaig tornar a néixer.

No us penseu que exagero, l’accident va ser bastant aparatós; tant que vaig donar unes quantes voltes de campana en estampar-me contra el marge dret de la carretera, vaig quedar cap per avall amb el meu braç dret enganxat entre el seient del conductor i el del copilot, retorçat i trencat. El cotxe, “sinistre total”.

No em pregunteu com va ser, perquè encara és hora que ni jo mateixa m’ho explico. Em vaig quedar penjada pel cinturó i immòbil.

Vull donar les gràcies a aquella dona misteriosa que es va ajupir per parlar amb mi i tranquil·litzar-me mentre arribaven els bombers. Penso sovint en ella i també en el seu home, veus familiars i amigues que em van fer l’espera menys llarga i desesperant. Crec que van ser valents, molt valents, podrien haver estat les meves darreres hores. Si els veiés pel carrer, segur que no els reconeixeria, tant de bo els pogués donar les gràcies personalment. No oblidaré la professionalitat i la precisió amb la qual els bombers van tallar el cinturó que em bloquejava i van trencar el vidre del davant per poder-me treure d’allà dintre. La imatge d’uns ulls verds que em van dir “no et preocupis Sara, et treure’m d’aquí”. I així va ser. I no vull descuidar-me de la Mercè i la resta de professionals del SEM, tots increïbles, una actuació immediata, coordinada, impecable.

Agraeixo l’actuació de tot el personal mèdic de l’Hospital Trueta que em va atendre per la seva feina i dedicació. Gràcies a cadascun dels metges i metgesses, infermeres i infermers, auxiliars, zeladors, el personal tècnic de ràdio.

Només volia dir-vos, moltes, moltes gràcies a tots. Com diria l’Albert Espinosa, vosaltres, sense saber-ho, heu estat els meus grocs. Gràcies!

Sara Bueno



Volver al resumen